Uns segons de reflexió «l’ésser humà és una altra cosa»
El meu nom és Dolores, ara si dono el meu nom.
Després de l’últim han escrit «Els nens també parlen», on tinc la intenció de compartir i expressar els meus sentiments cap a tots els nens d’aquest món, perquè el més important no és una imatge, però la intenció amb què s’utilitzen.
Avui el món de la comunicació, entre ells imatges, darrerament està fent una marca dins de l’ésser humà. On ens pot despertar les emocions molts, com impotència o frustració. Emocions que hem de saber canalitzar correctament, per a la nostra pròpia pau interior.
Després hi ha altres imatges del benestar, l’educació, l’amistat, etc…. que porta la pau i tranquil·litat.
Tots sabem que la por, ens esta jugant molt mal passat i sense saber-ho, o realitzar-lo, porta a situacions d’autodestrucció a tots els àmbits, socials, salut, professional, familiar, etc…
Ens cal preguntar, què hi ha dins l’ésser humà, que algunes imatges o paraules «per un llarg temps», fàcilment ens pot ajudar trobar la Pau o el contrari.
És les emocions i els records que desperta en un mateix.
Com ja vaig comentar en alguns altres escrits la por és part d’un mateix, però també l’amor, els dos pilars de l’ésser humà, on els nostres cos sempre intenta trobar el seu equilibri i moltes vegades és impossible que aquests records ocults, en un calaix i Oblidat en el temps, porten a un sol sentit, més por i menys amor, «inquietud i dolor».
Tornant a la imatge, que encara que és cert que es pot ser manipulada, amb l’únic propòsit de destruir, ja que tots sabem que quan hi ha dos extrems, la raó preval i no el cor, per desgràcia aquestes imatges s’utilitzen per tractar, despertar en l’ésser Humana impotència, la frustració, tristesa i finalment ràbia.
Amb l’única intenció de les parts que és guanyar la batalla de por. Això també passa entre les relacions humanes de tot tipus, sovint parlem amb la raó més amb el cor, i encara que si és cert que cada un té la veritat o la llibertat, l’important és saber acceptar i respectar.
«Millor ser feliç de voler tenir la raó.»
Mai no és la meva intenció fer política i menys davant una cosa que és sagrat per a mi, la confiança que moltes persones han posat en el meu treball i relacions, on respecte les seves idees. I per descomptat en aquells nens que han compartit amb mi els seus sentiments.
Vaig a tractar i adquirir, se centren en l’ésser humà més important i tot el que té bo dins de si mateix, tot i que no coneixem encara. I sobretot aprendre a valorar, els missatges transmesos a mi per aquests nens, on es parla amb el cor i la saviesa de l’ànima, però també amb el dolor i la por.
En vista de les imatges que poden ser falses o ferir els sentiments de les persones i per tal que no confondre el missatge o imatges amb altres intencions, intenten tenir en compte, sobretot, no per fer-los mal, és una cosa que mai permetria.
Moltes gràcies per ensenyar-me que en la vida un error ben apresa és sempre una solució i per tant una rectificació.
Apostar, per un món millor que el que fins ara sabem, els nens són les llavors del bé que està per venir.
Tenir cura de la terra que s’alimenta nosaltres i les nostres famílies, per tal que tots ens pot arribar a no només en el Material, sinó també en l’espiritual, «menys por, més compassió i generositat.»
«Tots ens ho mereixem»